Recomanacions per Operar amb la Incertesa

Consideracions i recomanacions per operar amb la incertesa
Markus Teller & Pedro Torres

Consideracions preliminars

En dur a terme recerca transdisciplinària, la #incertesa és un factor que travessa les pràctiques en diversos àmbits i temps. Algunes de les característiques estructurals o intrínseques de la recerca transdisciplinària són:

• Opera als marges/límits de diverses disciplines, en espais no del tot definits;
• Flux constant entre teories i pràctiques, que donen lloc a diferents tipus de coneixement;
• Aborda sistemes complexos (la complexitat implica incertesa);
• Utilitza metodologies no lineals;
• Els processos afavoreixen elements emergents.

Entenem que aquestes característiques tendeixen a augmentar la incertesa en general.

Per tal d’operativitzar la incertesa, hem identificat quatre macro-àmbits: la temporalitat, els recursos econòmics, els recursos materials i tècnics, i l’àmbit relacional. Algunes consideracions inicials sobre aquests àmbits:

La temporalitat dels projectes. Tant artistes com científiques treballen, en la gran majoria de projectes i investigacions, amb calendaris molt vinculats a terminis concrets (exposicions, dates límit, experiments, laboratoris, etc.), habitualment a curt termini. Cal tenir en compte que la recerca transdisciplinària sol involucrar persones i estructures de camps diversos, amb les seves pròpies temporalitats.

Els recursos econòmics. Acostumen a constituir un dels principals factors restrictius, especialment perquè molts projectes travessen fases de treball molt diferenciades —com la recerca i la producció— que requereixen suports i temporalitats diferents. A més, més enllà de projectes independents o puntuals, persisteix una manca de mecanismes de finançament orientats al desenvolupament i la consolidació de pràctiques a llarg termini.

Els recursos materials i tècnics. Tenen un paper clau en el desenvolupament dels projectes, ja que el coneixement dels materials i les tècniques disponibles en facilita l’execució i contribueix a reduir la incertesa. Tanmateix, la disponibilitat i adequació dels espais de treball constitueixen alhora una font d’incertesa, a la qual s’hi suma l’accés desigual o limitat a la informació necessària per prendre decisions informades al llarg del procés.

Àmbit relacional. En el pla col·lectiu, els equips són clau per generar coneixement transdisciplinari i compartir responsabilitats. En el pla individual, és important considerar la dimensió subjectiva de cada persona implicada, amb les seves expectatives individuals i també en relació amb el projecte i l’equip.

Recomanacions

Tenint en compte les qüestions anteriors, proposem algunes recomanacions per poder investigar de manera significativa i sostenible amb la incertesa:

1. La temporalitat dels projectes:

• A l’hora de treballar transdisciplinàriament, considerar temps més dilatats per afavorir l’encaix de calendaris i ritmes de treball que no sempre són sincrònics;
• Permetre que la naturalesa del projecte estableixi els seus propis temps.

2. Els recursos econòmics:

• Comptar amb més finançament per a la pràctica transdisciplinària en si mateixa, sense restar recursos als àmbits estrictament artístics o científics;
• Considerar el finançament de projectes per fases (recerca, producció, exhibició), amb les seves necessitats i temporalitats específiques, i flexibilitzar la gestió de pressupostos i justificacions;
• Impulsar mesures com una renda mínima o ajuts i beques amb un abast temporal més ampli.

3. Els recursos materials i tècnics:

• Disposar d’espais permanents o de llarga durada que generin més seguretat, estabilitat i independència, que permet centrar-se més en el desenvolupament dels processos;
• Mantenir una llista de recursos accessibles i emmagatzemats;
• Tenir una wishlist de nous materials, equipaments i instruments que es vulguin adquirir o provar;
• Documentar les idees i estructurar-les en relació amb els materials i recursos disponibles;
• Compartir experiències i tècniques dins del mateix equip i amb altres equips externs;
• Buscar o facilitar la formació necessària per a l’ús de determinats materials i tècniques, traçant un pla de treball o d’accions que condueixin al coneixement específic;
• Ampliar l’accés a beques o ajuts locals, nacionals i internacionals.

4. Àmbit relacional:

• En el pla col·lectiu, a l’hora de formar un equip de treball, poder comptar amb una xarxa de col·laboradors de confiança (sense descartar la possibilitat de noves incorporacions). En aquest sentit, es recomana afavorir l’empatia cognitiva dins l’equip de treball.

• En el pla individual, a l’hora d’afrontar la incertesa a escala personal, algunes estratègies o accions que es poden utilitzar són:

  1. Fer una llista d’aspectes relacionats amb la incertesa i classificar-los com els més positius, els més negatius i els més probables, així com els seus possibles efectes;
     a. Assignar probabilitats a cadascun dels escenaris;
     b. Prendre decisions en funció de les probabilitats (d’acord amb determinats objectius);
  2. Fer una llista dels factors que generen incertesa en un moment determinat. Treballar cadascuna d’aquestes variables i entendre si i com es pot reduir;
  3. Identificar en quines situacions cal pensar en detall (focus tancat) o pensar en obert (macro);
  4. Registrar reflexions (aspectes positius i negatius) durant el procés i revisar-les després d’un temps i/o abans d’iniciar un altre projecte;
  5. Trobar patrons d’incertesa i actuar en funció d’experiències i conclusions anteriors.

A partir d’aquestes consideracions i recomanacions, els possibles efectes en relació amb la incertesa en la recerca transdisciplinària podrien ser:

1. Comprendre el paper de la incertesa a l’inici d’un projecte, així com fins a quin punt influeix o resulta determinant en la seva posada en marxa;
2. Reconèixer que, davant la incertesa, existeixen múltiples escenaris possibles, i que l’anàlisi de riscos i probabilitats permet abordar-los de manera més neutra i distanciada;
3. Entendre que la incertesa, lluny de ser només paralitzadora, pot esdevenir una font d’aprenentatge i creixement personal;
4. Relativitzar la incertesa mitjançant la seva articulació amb experiències prèvies i coneixement acumulat, per tal d'afrontar noves situacions amb més capacitat d'orientació.