Recomanacions per operar amb l’error

Consideracions i recomanacions per operar amb l’error
Lara Campos & Margherita Gallano

Consideracions preliminars

L’error com a oportunitat per aturar-se, reflexionar i redirigir. L’ #error com a espai-temps per a l’aprenentatge i l’estupor. L’error com a punt de referència de la pèrdua de control i de les expectatives o resultats no assolits. L’error com a guia cap a noves derives. L’error indisciplinat. L’error com a eina per a l’alliberament epistemològic.

Comparant perspectives i aproximacions a l’error en processos de recerca des de l’art i la ciència, hem reflexionat sobre els nostres gestos, accions, metodologies, expectatives i resultats. Hem identificat que la ciència defineix l’error de manera més rigorosa i estructurada, i per tant queda més controlat allò que és dins del terreny possible. En canvi, en l’art és difícil identificar-lo, ja que no són clars els anhels ni els límits disciplinaris que podrien marcar què queda fora i què queda dins. En conseqüència, allò que podria ser un error s’integra com una nova deriva a explorar. Podem identificar, doncs, que l’error és a la frontera, als marges, i ens fa entendre no només els límits, sinó també la porositat, translucidesa, flexibilitat o rigidesa de les nostres pràctiques i àmbits. Depèn de com sigui d'estricta l’expectativa del procés, o de com de definit sigui el resultat esperat, que quedi més clar què és, o no és, un error.

D’altra banda, observem que la dimensió del temps és estructural en tots els errors. Ens preguntem, doncs: l’error està definit en un espai-temps determinat? Allò que és un error en una època o context determinat, en una altra dimensió espaciotemporal pot no ser-ho. Quant temps roman allò que és percebut com un error? En quins contextos? Quines són les implicacions temporals de l’error? Quant temps es triga a identificar un error? És el temps el que defineix el grau de l’error i el seu impacte? Quines implicacions té un error a curt o a llarg termini? Es pot construir sobre un error?

Considerem que perdre la por d'errar pot ser una eina per transmutar i superar la concepció negativa de l’error, així com per superar limitacions personals i col·lectives, oprimides pel que és sistematitzat, eficient i productiu. Podria ser l’errorisme una #metodologia per transformar-lo, un moviment contratemps, contra-màquina, contracultura?

La manera com (no) comuniquem i ens vinculem amb l’error impacta i alimenta el perfeccionisme productivista antierrorista. Creiem que poder comunicar una fallada, un esdeveniment inesperat o un error ens permet humanitzar-nos i obrir-nos, ser permeables a camins alternatius. Tanmateix, el nostre llenguatge ens limita a l’hora de parlar-ne. Ens falten paraules per descriure’l, habitar-lo, visibilitzar-lo, comunicar-lo, suavitzar-lo.

Creiem que cal donar un lloc a l’error, aprendre a parlar-ne, trobar les paraules per extreure’n totes les facetes. Creiem que és important i necessari disposar d’un univers de paraules que acompanyi aquest procés, ja que el llenguatge determina les nostres vivències, cultura i imaginaris futurs. Creiem que cal inventar paraules per verbalitzar i naturalitzar l’univers de l’error, fer-lo mundà.

La pressió econòmica-temporal també juga un paper important en la nostra experiència de l’error. Habitem i negociem quotidianament amb un sistema productivista orientat a resultats, que condemna l’error i no li permet existir, expandir-se (expandir-nos), arribar a un altre lloc. Per això considerem habitar l’error com un lloc de resistència, una possibilitat antisistema, una troballa no funcional, un acte de presència.

Creiem també que, en les pràctiques de frontera entre art i ciència, en què treballem horitzons desconeguts i habitem constantment la incertesa, cal entendre que aquests límits són flexibles. Volem responsabilitzar-nos d’empènyer-los, moure marges, estirar membranes, qüestionar les fronteres i difuminar-ne els contorns. Volem crear fronteres permeables a errors absurds, errors inspiradors, errors ambigus i inintel·ligibles. Volem proposar l’error com a alliberament, com a possibilitat de noves derives, com a inspiració, com a espai-temps habitable.

Recomanacions

  1. L’error és un moment que ofereix aturar-se. Una oportunitat per detenir-se, reflexionar i redirigir. Una coordenada per orientar-se. Utilitza un protocol de preguntes per reflexionar quan et trobis amb un error. Te’n proposem algunes per orientar aquesta reflexió:
  1. Aborda l’error des de les metodologies de l’errorisme, creades per transmutar i superar la concepció negativa de l’error. Les tècniques erroristes inclouen:
  1. Utilitza el ficcionari errorista: un “parauler” erràtic per verbalitzar i identificar universos possibles de l’error, per parlar-ne, descriure’l, comunicar-lo i habitar-lo. Reinterpreta’l, inventa noves paraules i afegeix-les al ficcionari per compartir-les amb altres.
  1. Comunica. Com comunicar un error?
    La manera com compartim i vivim l’error en la comunitat on treballem impacta l’experiència individual. Poder comunicar una fallada, un esdeveniment inesperat o un error permet humanitzar-nos i obrir-nos a camins alternatius. Utilitza les preguntes següents com a guia:
  1. Observa. Com es manifesta el teu error? Afegeix la imatge/dibuix/esquema creat a l'Erroteca. Pots acompanyar la imatge amb alguna referència textual.

← Error | Autoetnografía Lara Campos →