Gabinet
El 9 d’octubre de 2025 es va celebrar la primera obertura del programa: el Gabinet col·laboratiu d’incerteses i errors, concebut com un espai d’aprenentatge per navegar col·lectivament els territoris d’aquests dos conceptes a través del seu mapatge, classificació, i observació. Partint de la mateixa experiència investigadora de les persones participants, el taller va aprofundir en les esquerdes que s’obren per a la col·laboració entre disciplines, llenguatges i sensibilitats, partint d’una intuïció comuna: que l’error i la #incertesa no són anomalies, sinó condicions constitutives de la recerca a la frontera entre art i ciència.
A través de relats personals, exercicis col·lectius i materialitzacions performatives, les participants van explorar el paper de la incertesa i de l’error com a motors epistèmics, afectius i ètics en els processos de producció i generació de coneixement.
La incertesa es va entendre com a territori i eina: acompanya tota recerca i, tot i que pot generar por o paràlisi, també impulsa l'exploració i la intuïció. En la ciència, s'associa amb els límits del mètode; en l'art, amb la possibilitat d'obrir nous mons. El repte no és eliminar-la, sinó sostenir-la col·lectivament, transformant-la en una forma d'atenció al desconegut.
L'error, per la seva banda, es va presentar com una brúixola i un punt d'inflexió. Més que un error, és una interpretació situada que ens obliga a revisar expectatives i normes. Pot ser tècnic o conceptual, però en ambdós casos genera aprenentatge i deriva. Davant la fòbia institucional a l'error, se'n va reivindicar el valor com a coneixement tàcit i com a condició metodològica de la recerca transdisciplinària.
De les experiències compartides en van emergir patrons comuns de les experiències compartides: la manca de comunicació, la precipitació o la pressió econòmica semblen ser causes freqüents; els símptomes inclouen ansietat, frustració o bloquejos mentals; i els efectes, quan es dedica l'atenció i el temps necessaris, es tradueixen en aprenentatge, intuïció i sensibilitat a la fragilitat dels processos.
Les friccions entre l'art i la ciència van revelar jerarquies epistèmiques i maneres diferents d'afrontar la incertesa: en la ciència, l'error s'aïlla i la incertesa es minimitza; en l'art, s'integra i es reinterpreta. El llenguatge va ser reconegut com una eina ambivalent, capaç tant de facilitar com de limitar la col·laboració.
El taller va emfatitzar la dimensió emocional i col·lectiva de l'error i la incertesa: les infraestructures de confiança, suport i cura són essencials per evitar que es converteixin en fracassos. L’exercici de construcció d’artefactes - com ara Castillo en el aire, La torre de l'inestable i El asombro - va mostrar com la flexibilitat, la sorpresa i la vulnerabilitat poden esdevenir formes de coneixement.
Finalment, es van identificar estratègies compartides: observar i anomenar els errors, documentar els processos amb les seves afectacions, iterar de manera reversible i crear llindars segurs per a l'experimentació. El taller va concloure que pensar des de l'error i la incertesa no debilita el coneixement: l'humanitza, l'expandeix i el fa més conscient dels seus límits.
Han participat en aquesta sessió: Markus Teller, Pedro Torres, Lara Campos, Margherita Gallano, Tomás Criado, Laura Hernández, Joan Mayans, Paula Bruna, Isaac Marrero, Ximo Berenguer, tere badia, Andreu Belsunces, Anna Pinotti.
